Seleziona dizionario:

Dizionario Italiano Friulano

ardito adi., p.pass., s.m.

  1. 1
    p.pass. [CO] (vt. ardire1, vt. ardirsi)
    2a
    adi. [CO] (di cdn., che al à une azion fondade su la braùre) ardît, altr.trad. ardint, ardôs, braurôs, bulo, cence pôre, coragjôs, valorôs
    • un acrobata ardito, un acrobat ardît
    (cence nissune pôre) ardît, altr.trad. cence pôre, spavalt
    2b
    adi. [CO] (che al compuarte grancj pericui) azardôs, pericolôs, altr.trad. ardôs, riscjôs, risiôs
    • un'impresa ardita, une imprese azardose
    2c
    adi. [CO] (che al pant novitât e origjinalitât) azardôs, altr.trad. ardôs, estrôs, origjinâl
    • un'idea ardita, une idee azardose
    3a
    adi. [CO] (cence buine creance) insolent, insurît, altr.trad. ardît, sfaçât, sfrontât
    • lo studente ha usato parole ardite con il professore, il student al à dopradis peraulis insolentis o ancje insuridis cul professôr
    3b
    adi. [CO] (che al passe i limits de decence) ecessîf, altr.trad. provocant, sfaçât
    • ci son state scene e movimenti arditi, a son stadis senis e moviments ecessîfs o ancje che a van oltri
    4
    adi. [TS] erald. (dal gjal cu la çate diestre alçade) ardît
    5
    s.m. [TS] stor. (intant de prime vuere mondiâl, soldât di reparts speciâi dal esercit talian impleât in azions di assalt) ardît