Dizionari Talian Furlan

verme s.m.

  1. 1a
    s.m. [AU] (invertebrât piçul, cence çatis, lunc e mol) vier
    • verme di terra, vier di tiere
    (in espressions che a pandin bassece) vier
    • strisciare come un verme, strissâ tant che un vier
    (in espressions che a pandin nuditât)
    • nudo come un verme, crot rampit o ancje nût rampit
    1b
    s.m. [TS] zool.com. (non comun des speciis dai phyla dai Anelidis, Nematodis, Nematomorfs, Nemerteus e Platelmints) vier
    2
    s.m. [CO] pop. (tal pl., parasits intestinâi) vier
    • il cane ha i vermi, il cjan al à i viers
    (larve di inset) bau, bitàs, cudul, vier, altr.trad. ruie
    • il formaggio è talmente vecchio che ha fatto i vermi, il formadi al è tant stagjonât che al à i viers
    3
    s.m. [CO] fig. (persone vile, basse) vier, vier di tiere, altr.trad. boie, carogne, lazar, miserabil, sborf, vîl, viliac
    • sei un verme!, tu sês un vier di tiere!
    • dopo averla lasciata si era sentito un verme, daspò di vêle molade si veve sintût un vier
    4
    s.m. [TS] anat. (struture anatomiche a forme di vier) vier
    5
    s.m. [TS] tecn. (filetadure de vît a spirâl) vier
    6
    s.m. [TS] tipogr. (vt. canaletto)
    7
    s.m. [TS] ling. (in critografie, secuence numeriche che e indiche i alfabets segrets doprade par criptâ il messaç) vier