Dizionari Talian Furlan

venerabile adi., s.f., s.m.

  1. 1
    adi. [CO] (che si pues venerâlu) venerabil, altr.trad. onorabil, venerant
    (tes letaris, tant che forme di cortesie) venerabil, altr.trad. onorabil, venerant
    (di etât, alte, di vieli) venerabil, altr.trad. carampan, onorabil, venerant
    2
    adi. [TS] ecl. (titul dât ai sierfs di Diu) venerabil
    3
    adi. [TS] ecl. (titul dât a congregazions o lûcs religjôs) venerabil
    4
    s.f., s.m. [TS] ecl. (persone muarte in odôr di santitât ma che ancjemò no je stade beatificade) venerabil
    5
    s.m. [CO] (cu la iniz. maiusc., vt. maestro venerabile)