Dizionari Talian Furlan

urlare v.intr., v.tr.

  1. 1a
    v.intr. [FO] (dâ fûr berlis a dilunc) berlâ, vosâ, berghelâ, sberlâ, altr.trad. businâ, ciulâ, clamâ, craçâ, craçolâ, cuarnâ, dâ sù, fricâ, fricotâ, sberghelâ, urlâ, vosonâ, vuacâ, vuicâ
    • urlava come un matto, al berlave come un mat
    • ma non urlare sempre a tutti, ma no stâ a vosâ simpri a ducj
    1b
    v.intr. [FO] (fevelâ masse a fuart o infogâts) vosâ, altr.trad. berghelâ, berlâ, businâ, cjassâ, cracâ, dâ sù, raitâ, sberghelâ, sberlâ, sbocjassâ, strepetâ, tambarlâ, urlâ, vosonâ, vuacâ
    • non urlare così che non sono sordo, no stâ a vosâ cussì che no soi sort
    2
    v.intr. [FO] (di cjans, lôfs e v.i., clamâ dant fûr sunôrs luncs) urlâ, vuacâ, altr.trad. baiâ, berlâ
    • i cani del paese hanno urlato tutta la notte, i cjans dal paîs a àn vuacât dute la gnot
    • i lupi urlavano in branco, i lôfs a urlavin in branc
    3
    v.intr. [FO] fig. (produsi un sun lunc de fate di un berli) berlâ, altr.trad. urlâ
    • dopo l'esplosione si sentì urlare una sirena, daspò de esplosion si sintì a berlâ une sirene
    4a
    v.tr. [FO] (dî alc a fuart) berlâ, vosâ, berghelâ, sberlâ, altr.trad. businâ, ciulâ, craçâ, craçolâ, cuarnâ, sberghelâ, urlâ, vosonâ, vuacâ, vuicâ
    • il pubblico urlava il nome del cantante affinché uscisse sul palco, il public al berlave il non dal cjantant par che al vignìs fûr sul palc
    4b
    v.tr. [FO] (cjantâ a dute vôs) berlâ, vosâ, berghelâ, sberlâ, altr.trad. craçâ, craçolâ, sberghelâ, urlâ, vuacâ, vuicâ