Dizionari Talian Furlan

truccare 1 v.tr.

  1. 1a
    v.tr. [AD] (mudâ l'aspiet di cdn. cun cosmetics, barbe fente, piruche e v.i.) mascarâ, altr.trad. inmascarâ, stravistî
    • l'attore è stato truccato da mostro, l'atôr al è stât mascarât di mostri
    1b
    v.tr. [AD] (fâ biel cun cosmetics) sbeletâ, trucâ, imbeletâ
    • truccare il viso, sbeletâ la muse
    2a
    v.tr. [AD] (dâ a alc un aspiet diferent dal so) mascarâ, altr.trad. inmascarâ, stravistî
    • il deposito di armi era mascherato da miniera, il dipuesit di armis al jere mascarât di miniere
    2b
    v.tr. [AD] (miorâ lis prestazions di un imprest) elaborâ, altr.trad. trucâ
    • truccare un motorino, elaborâ un motorin
    3
    v.tr. [AD] fig. (cumbinâ prime un risultât cuntun imbroi) cumbinâ, altr.trad. comprâ, justâ, trucâ
    • c'era il sospetto che la partita fosse stata truccata, al jere il suspiet che la partide e fos stade cumbinade