Dizionari Talian Furlan

tino 1 s.m.

  1. 1
    s.m. [AD] (recipient grant di len a dovis par folâ la ue e par fâ bulî il vin) brentiel, altr.trad. brent, cjaveli, tinaç
    • un tino da venti congi, un brentiel di vincj cuinçs
    2
    s.m. [TS] industr. (contignidôrs de stesse forme par altris lavorazions di fate industriâl) brentiel
    (tes minieris di solfar, vascje grande retangolâr dulà che si lasse indurî il solfar fondût) vascje