Dizionari Talian Furlan

svanire v.intr.

  1. 1
    v.intr. [AU] (sparî, discomparî) sfantâsi, sfantâsi vie, dissipâsi, disfumâsi, altr.trad. discomparî, disfâsi, smamî, sparî, svampî, svaporâ
    • d'un tratto la nebbia è svanita, dut intun colp la fumate si è sfantade vie
    2
    v.intr. [AU] (di odôr, pierdi man a man fuarce, grât e v.i.) sfantâsi, sfantâsi vie, smamîsi, svampî, altr.trad. svaporâ
    • è svanito quel cattivo odore di muffa, si è sfantât chel brut odôr di musar
    (di vin, pierdi il savôr, il gust tipic) sfantâsi, sfantâsi vie, smamîsi, svampî, altr.trad. svaporâ
    • è svanito questo vino!, si è smamît chest vin!
    3
    v.intr. [AU] (di sostance, spec. alcoliche, svaporâ) sfantâsi, sfantâsi vie, smamîsi, svampî, svaporâ
    • se non chiudi bene la boccetta, il profumo svanisce, se no tu sieris ben la bocete il profum al svapore
    4
    v.intr. [AU] fig. (di estri, umôr e v.i., lâ vie planc planc, finî) sfantâsi, sfantâsi vie, smamîsi, smamî, altr.trad. svampî, svaporâ
    • gli ospiti se ne andavano e l'allegria svaniva, i ospits a levin vie e la ligrie si sfantave
    (no jessi plui presint intal ricuart) smamîsi, altr.trad. sfantâsi, sfantâsi vie, smamî
    • non ricordo più il suo viso, è svanito, no mi visi plui la sô muse, e je smamide