Dizionari Talian Furlan

strabiliare v.tr.

  1. 1
    v.tr. [CO] (lassâ a bocje vierte par alc che no si spietavisi) lassâ scaturît, maraveâ, inceâ, lassâ a bocje vierte, incantesemâ, altr.trad. sbarlufî
    • i suoi racconti ci hanno strabiliati, lis sôs storiis nus àn inceâts o ancje lassâts a bocje vierte
    (di alc, stiçâ maravee e incredulitât) lassâ scaturît, maraveâ, inceâ, lassâ a bocje vierte, incantesemâ, altr.trad. sbarlufî
    • la sua bravura ha strabiliato tutti, la sô braùre e à lassât scaturîts ducj