Dizionari Talian Furlan

stanga s.f.

  1. 1a
    s.f. [AD] (aste di fier o di len lungje, soredut cun sezion cuadre, doprade pal plui par infuartî la sieradure di puartis e barcons) stangje, clavarûl, altr.trad. piertie, tres
    • il portone era chiuso con una stanga, il porton al jere sierât cuntune stangje
    1b
    s.f. [AD] fig. (persone une vore alte) standart, aste, piertie, stangje, altr.trad. calendari, confenon, marcandali
    • una stanga d'uomo, une aste di om
    2
    s.f. [AD] (tes stalis, len che al divît lis bestiis une di chê altre) stangje
    3
    s.f. [AD] (len dal cjar che si tachin lis bestiis) stangje, cjace
    • le stanghe del carretto, lis stangjis de carete
    • attaccare il cavallo fra le stanghe, tacâ il cjaval fra lis cjacis
    [TS] agr. (vt. bure)
    4
    s.f. [TS] teatr. (ognidun dai tres che a coventin par tacâur l'ôr di parsore des telis de senografie) stangje
    5
    s.f. [TS] zool. (vt. asta)