Dizionari Talian Furlan

sorgere v.intr.

  1. 1a
    v.intr. [FO] (di alturis, edificis e v.i., jessi ad alt) jevâsi, altr.trad. dominâ, jessi, vignî sù
    • il castello sorge sulla collina, il cjistiel si jeve su la culine
    1b
    v.intr. [CO] (di vôs o sun, jessi sintût) jevâsi, altr.trad. dâ sù, slargjâsi, vignî sù
    • il suono delle campane sorgeva dalla valle, il sun des cjampanis si jevave sù de valade
    1c
    v.intr. [FO] (di cuarps celescj, vignî sù dal orizont) jevâ, altr.trad. nassi
    • la luna sorge alle sei, la lune e jeve a sîs
    (dal dì, tacâ) cricâ
    • al sorgere del giorno, sul cricâ dal dì
    2a
    v.intr. [FO] fig. (di pinsîr, sintiment, emozion e v.i., nassi) vignî sù, altr.trad. vignî
    • mi sorge un dubbio, mi ven sù un dubi
    2b
    v.intr. [FO] fig. (di situazion, pandisi) vignî fûr
    • sono sorte grosse difficoltà, a son vignudis fûr dificoltâts gruessis
    2c
    v.intr. [FO] fig. (tacâ) nassi, jevâsi, altr.trad. dâ sù, tirâsi sù, vignî sù
    • è sorto un nuovo colosso della tecnologia, al è nassût un colòs gnûf de tecnologjie