Dizionari Talian Furlan

sordo adi., s.m.

  1. 1
    adi., s.m. [AU] (che, cui che al à pierdût dute o une part de capacitât di sintî) sort, altr.trad. sturbît
    • non sente, è sordo, nol sint, al è sort
    • non gridare, non sono mica sordo!, no stâ a zigâ, no soi mighe sort!
    • è sordo come una campana, al è sort cjampanâr
    2
    adi. [AU] fig. (che nol sint conseis, esortazions, preieris, savonadis) sort
    • è sordo ai miei consigli, al è sort ai miei conseis
    (che al pant disinterès, mancjance di disponibilitât e di sensibilitât) sort
    • essere sordo a una richiesta di aiuto, jessi sort a une domande di jutori
    3
    adi. [AU] (di sun o vôs che a san di sierât) çondar, sort, altr.trad. torgul, torvit
    • un suono sordo, un sun çondar
    4
    adi. [CO] fig. (che no si viôt, ma profont e tegnadiç) sort, altr.trad. platât, scosagn, sordin
    • dolore sordo, dolôr sort
    • odio sordo, odi sort
    5
    adi. [TS] fon., ling. (di sun che al è articolât cence fâ vibrâ lis cuardis vocâls) sort
    • b è sonora e p è sorda, b al è sonôr e p al è sort