Dizionari Talian Furlan

sguattero s.m.

  1. 1
    s.m. [CO] (servidôr o dipendent assegnât ai servizis plui bas de cusine, par judâ il cusinîr) svuatar
    • il bambino era lo sguattero dei conti, il frut al jere il svuatar dai conts
    spres. (persone considerade e tratade tant che un servidôr di fadie che nol conte nuie e cence rivuarts) massarie, svuatar
    • lo ha trattato da sguattero, lu à tratât di massarie