Dizionari Talian Furlan

sgranare 1 v.tr.

  1. 1
    v.tr. [CO] (gjavâ fûr de scusse lis semencis des leguminosis) discosolâ, disgragnelâ, specolâ, altr.trad. dispecolâ, disvruiâ, scussâ, sgranâ, svruiâ
    • sgranare i piselli, discosolâ i cesarons
    (stacâ i grignei des panolis o dai spîs di cereâi) parâ jù, disgragnelâ, altr.trad. dispecolâ, disvruiâ, scussâ, sgranâ, svruiâ
    [TS] agr. (separâ lis semencis dal coton des fibris) sgranâ
    2
    v.tr. [CO] (di armis automatichis, massime metraiis e fusîi metraiadôrs, sbarâ in sucession rapide) trai, disgragnelâ, altr.trad. fâ fûr, sbarâ
    • l'arma sgranò immediatamente un intero caricatore, la arme e à disgragnelât dal moment un cjariadôr intîr
    3a
    v.tr. [BU] (pronunziâ in maniere svelte e cence interuzions un discors o une schirie di peraulis) dî sù, altr.trad. dî fûr, dî jù
    • sgranare l'alfabeto a grande velocità, disgragnelâ l'alfabet a grande velocitât
    (recitâ un grant numar di preieris in sucession) dî sù, altr.trad. dî fûr, dî jù
    • sgranare paternostri, dî sù parinestris
    3b
    v.tr. [BU] (vierzi une vore la bocje par ridi)
    • sgranare i denti in una gran risata, mostrâ ducj i dincj intune grande ridade