Dizionari Talian Furlan

sfrontato adi., s.m.

  1. 1
    adi., s.m. [CO] (cui che nol à nissune vergogne e si mostre insolent, sfaçât, impudent) sfrontât, insurît, insolent, sfaçât, disfaçât, altr.trad. ardît, impudent, sbîr, vergognôs
    • che ragazza sfrontata!, ce fantate insuride!
    2
    adi. [CO] (che al mostre mancjance di ritegn, di pudôr o di vergogne) sfrontât, insurît, insolent, sfaçât, disfaçât, altr.trad. ardît, impudent, sbîr, vergognôs
    • il suo atteggiamento è davvero sfrontato, il so ategjament al è pardabon sfrontât