Dizionari Talian Furlan

serenata s.f.

  1. 1
    s.f. [AD] (toc musicâl, spec. sot forme di cjante cun compagnament strumentâl, fat di sere o di gnot sot dai barcons di une femine par pandii sintiments di amôr) serenade
    • ha fatto la serenata alla sua bella, al à fat la serenade ae sô biele
    2a
    s.f. [TS] st.mus. (inte seconde metât dal Sietcent, composizion strumentâl fate par une esecuzion serâl al viert) serenade
    [TS] mus. (intal Votcent e intal Nûfcent, forme di conciert) serenade
    2b
    s.f. [TS] st.mus. (composizion dramatiche e musicâl di mode jenfri la fin dal Sîscent e dut il Sietcent) serenade