Dizionari Talian Furlan

scarroccio s.m.

  1. 1
    s.m. [TS] mar. (moviment laterâl rispiet ae rote, che une barcje e subìs par colpe dal aiar o dal mâr) derive
    • contrastare lo scarroccio con opportune manovre, contrastâ la derive cu lis manovris justis
    2
    s.m. [BU] fig. (il disviâsi, il slontanâsi des regulis, des normis) deviazion, disviament, altr.trad. sbandament, trasgression
    • era in un momento della vita di totale scarroccio, al jere intun moment de vite di disviament complet