Dizionari Talian Furlan

sbavare v.intr., v.tr.

  1. 1
    v.intr. [CO] (fâ vignî fûr o pierdi salive de bocje) bavâ, sbavâ, sbavacjâ
    • il mastino napoletano è un cane che sbava molto, il mastin napoletan al è un cjan che al sbave une vore
    2a
    v.intr. [CO] (di colôr e sim., difondisi, slargjâsi suntune superficie di là de linie de sacume) sbavâ, slargjâsi, altr.trad. difondisi
    • il colore troppo annacquato ha sbavato ed ha rovinato il disegno, il colôr masse slungjât al à sbavât e al à ruvinât il dissen
    2b
    v.intr. [CO] (di stîl, colâ in imprecisions, pierdi elegance) sbavâ, falâ
    • i padroni di casa hanno sbavato nell'organizzazione del ricevimento, i parons di cjase a àn falât te organizazion dal riceviment
    3
    v.intr. [CO] fam., fig. (sintî o mostrâ un desideri fuart par alc o par cdn.) sbavâ, smaniâ, altr.trad. bavâ, bramâ, murî, sbalsamâ, smalitâ, spasimâsi, suspirâ
    • è da mesi che sbava dietro quella nuova auto!, a son mês che al smanie daûr di chê machine gnove!
    4
    v.intr. [TS] tipogr. (lassâ bavis lizeris su la cjarte, intant de stampe) sbavâ
    5
    v.tr. [CO] (sporcjâ di salive) bavâ, sbavâ, sbavacjâ
    • il piccolo ha sbavato la spalla della mamma, il piçul al à sbavât la spale de mame
    (butâ fûr de bocje licuits fisiologjics o glotûts e no tratignûts, dutune cu la salive) bavâ, sbavâ, sbavacjâ, altr.trad. butâ fûr, pierdi, spudâ
    • il colpo alla bocca gli fece sbavare sangue, il colp te bocje i à fat sbavâ sanc
    6
    v.tr. [TS] metal. (netâ des bavis tocs, massime di metal, otignûts par fusion o midiant di stamps) disbavâ