Dizionari Talian Furlan

sbarra s.f.

  1. 1a
    s.f. [AD] (tres di fier par sierâ il passaç) stangje, altr.trad. sbare, tregar, tres
    • la sbarra della stazione di confine, la stangje de stazion di confin
    (element verticâl di parepets, gatars e v.i.) stangje, altr.trad. sbare
    • le sbarre della prigione, lis stangjis de preson
    1b
    s.f. [AD] (baston di fier) stangje, altr.trad. baston, ranganel
    • minacciare con una sbarra di ferro, menaçâ cuntune stangje di fier
    2
    s.f. [AD] (ristielut o parepet di une aule di judizi che e segne il puest dai acusâts) stangje
    • era stato accompagnato alla sbarra, lu vevin menât ae stangje
    3a
    s.f. [CO] (segn di scriture fat di une linie par dividi, scancelâ o par impedî che si scrivi) rie, linie, tres, altr.trad. stangje
    • fare una sbarra sulle parole sbagliate, fâ une rie su lis peraulis faladis
    3b
    s.f. [TS] mus. (ognidune des liniutis verticâls che a tain il pentagram par dî che al è finît un bocon musicâl) stangjute
    4
    s.f. [CO] (te danze, aste fissade ai mûrs des salis di prove par fâ esercizis) stangje
    (complès dai esercizis fats cun chê aste) stangje
    • un'ora di sbarra, une ore di stangje
    5a
    s.f. [TS] sport (te gjinastiche artistiche, une stangje cilindriche che si alce a uns doi metris e mieç di altece par esercizis di voltoline) stangje
    5b
    s.f. [TS] sport (stangje che i si tachin di ca e di là i pês) stangje
    (impropr., belancîr) stangje
    6
    s.f. [TS] mec. (ogni element tacât cun altris cun cerniere par sistemis articolâts o trâfs a rêt) stangje
    7
    s.f. [TS] eletr. (vt. sbarra collettrice)
    8
    s.f. [TS] erald. (piece onorevule che e travierse il scût dal cjanton adalt a çampe a chel abàs a man drete) stangje
    9
    s.f. [TS] mar. (vt. barra)
    10
    s.f. [TS] stor. (smuars di metal che si meteve in bocje ai torturâts par no lassâju berlâ) smuars