Dizionari Talian Furlan

sballare 2 v.intr., v.tr.

  1. 1
    v.tr. [CO] coloc. (dî stupidadis, enormitâts o bausiis) contâ, altr.trad. , sglonfâ
    • sballare un sacco di sciocchezze, contâ un slavin di monadis
    • sballarla grossa, contâle cence misure
    2
    v.tr. [CO] coloc. (fâ un erôr clamorôs di calcul, di prevision e sim.) falâ, falopâ, strafalâ, altr.trad. falononâ, sbaliâ
    • sballare completamente il progetto, falâ dal dut il progjet
    3
    v.tr. [CO] coloc. (proponi cundizions inacetabilis, massime parcè che a son masse pesantis dal pont di viste economic) butâ, altr.trad. butâ li, domandâ
    • sballare una cifra spropositata, butâ une cifre spropositade
    4a
    v.intr. [CO] (fâ un erôr par ecès, massime tal fâ un calcul o tal formulâ une ipotesi) falâ, esagjerâ, lâ parsore, altr.trad. ecedi, falononâ, falopâ, sbaliâ, strafalâ
    • sballare nel calcolare la quota di partecipazione, falâ tal calcolâ la cuote di partecipazion
    4b
    v.intr. [TS] zûcs (in cualchi zûc di cjartis, superâ i ponts massims che si à di rivâ par vinci) lâ parsore
    5a
    v.intr. [CO] fam. (dî o fâ robis cun pôc sintiment, compuartâsi in maniere stravagante) sbalinâ, çavariâ, altr.trad. mateâ
    • si vede che è innamorato dal fatto che sballa più del solito!, si viôt che al è inamorât dal fat che al çavarie plui dal solit!
    5b
    v.intr. [CO] zerg. (jessi sot l'efiet di une droghe) sbalinâ
    5c
    v.intr. [CO] (tal mût di fevelâ dai zovins, infogâsi, esaltâsi) sbalinâ, lâ fûr cul cjâf, esaltâsi, altr.trad. ecitâsi, infogâsi
    • sballava per quel cantante, e sbalinave o ancje e leve fûr cul cjâf par chel cjantant
    6
    v.intr. [BU] pop. (murî) tirâ il pît, tirâ i sghirets, altr.trad. , mancjâ, murî, passâ, socombi, spirâ
    • ha sballato prima di poter fare testamento, al à tirât il pît prime di podê fâ testament
    7
    v.intr. [TS] mec. (di orghin o di element mecanic, vê masse zûc te proprie sede, no jessi centrât ae perfezion) balâ, altr.trad. sbalinâ
    • la vite sballa, bisogna metterne una più grande, la vît e bale, tocje meti une plui grande