Dizionari Talian Furlan

saputo adi., s.m.

  1. 1
    adi., s.m. [CO] spres. (cui che al crôt di savê dut e al mostre a ducj ce che al sa o al pretint di savê) savint, saipe, grant savint
    • crede di essere un saputo lui, al crôt di sei un saipe lui o ancje un grant savint
    (che al crôt di savê dut e al mostre a ducj ce che al sa o al pretint di savê) savint
    (che al mostre presunzion) di savint, di grant savint, altr.trad. di dotôr, di professôr, di professoron, professorâl
    • ha un fare saputo, al à un fâ di grant savint
    2
    s.m. [TS] filos. (dome sing., ce che si sa) savût
    • il saputo è meno dell'ignorato, il savût al è mancul dal ignorât