Dizionari Talian Furlan

risuonare v.intr., v.tr.

  1. 1
    v.intr. [AU] (di alc che al ven batût, mandâ indaûr un sunôr amplificât) rivocâ, sunâ, altr.trad. risunâ
    • il vaso vuoto risuona, il vâs vueit al rivoche o ancje al sune di çondar
    (di strument musicâl, mandâ un sunôr fuart) rivocâ, altr.trad. risunâ, sunâ
    • le campane risuonavano lontane, lis cjampanis a rivocavin lontanis
    2
    v.intr. [AU] (di ambient, mandâ un sun che al torne indaûr) rivocâ, altr.trad. risunâ, sunâ
    • la chiesa risuonava delle preghiere, la glesie e rivocave di preieris
    (di lûc, jessi plen di sunôrs e sunsûrs) rivocâ, altr.trad. risunâ, sunâ
    • il teatro risuona degli applausi, il teatri al rivoche di batimans
    3
    v.intr. [AU] (di sunôr, tornâ indaûr ripetintsi) rivocâ, altr.trad. risunâ, sunâ
    • il suono della campana risuonava nella valle, il sun de cjampane al rivocave jù pe val
    4
    v.intr. [AU] fig. (di fats o di discors, jessi visât) tornâ a sunâ, altr.trad. sunâ
    • i suoi consigli mi risuonano ancora nella memoria, i siei conseis mi tornin a sunâ ancjemò tes orelis
    5
    v.tr. [AU] (sunâ une altre volte) tornâ a sunâ
    • ha risuonato il campanello perché la prima volta non l'avevano sentito, al à tornât a sunâ il campanel par vie che la prime volte no lu vevin sintût
    6
    v.intr. [TS] fis. (fenomen de risonance) risunâ