Dizionari Talian Furlan

risaltare v.intr., v.tr.

  1. 1
    v.tr. [CO] (saltâ une altre volte, superâ cuntun salt) tornâ a saltâ
    • il cane ha risaltato l'ostacolo, il cjan al à tornât a saltâ l'ostacul
    2a
    v.intr. [CO] (fâ ancjemò un salt) tornâ a saltâ
    • il ginnasta è pronto a risaltare, il gjinast al è pront par tornâ a saltâ
    2b
    v.intr. [CO] (montâ sù cuntun salt di dulà che si jere dismontâts) tornâ sù, rimontâ, tornâ a saltâ sù
    • rimontare in sella a cavallo, tornâ a saltâ sù sul cjaval
    3
    v.intr. [CO] (vignî fûr di un plan, di une superficie) risaltâ, altr.trad. cognossisi, distacâsi, distinguisi, emerzi, vignî fûr
    • la scritta risalta sul muro, la scrite e risalte sul mûr
    (spec. di colôrs, di suns, che a son ben ricognossibii) risaltâ, altr.trad. cognossisi, distacâsi, distinguisi, emerzi, vignî fûr
    • la sua voce risalta fra tutte, la sô vôs e risalte o ancje si cognòs fra dutis
    • le lettere colorate risaltano fra le altre, lis letaris coloradis a risaltin fra chês altris
    4
    v.intr. [CO] (di cdn., jessi diferent par vie des sôs carateristichis, soredut positivis) risaltâ, cognossisi
    • risalta par la sua bontà, si cognòs pal so boncûr
    (di alc, comparî cun grande evidence, cun clarece) vignî fûr
    • dai suoi discorsi risaltava una profonda autocoscienza, dai siei discors e vignive fûr une grande cussience di se