Dizionari Talian Furlan

resa s.f.

  1. 1
    s.f. [AU] (il rindisi al nemì) capitolazion
    • ordinare la resa, comandâ la capitolazion
    fig. (il molâ)
    • ha tanto insistito che mi ha costretto alla resa, al à tant batût che mi à obleât a rindimi
    (il molâ une contese)
    • ha costretto l'avversario alla resa, al à obleât l'aversari a rindisi
    2a
    s.f. [AU] (il dâ indaûr, il tornâ) restituzion
    • la resa dei contenitori di vetro, la restituzion dai veris
    2b
    s.f. [AU] (il tornâ al produtôr un prodot no vendût, soredut gjornâi o libris) restituzion
    (la cuantitât di prodot tornât al produtôr) restituzion
    • le rese del giornale sono del 10%, lis restituzions dal gjornâl a son dal 10%
    3a
    s.f. [CO] (reon, produtivitât) rese, rendite, altr.trad. butade, reon
    • il campo ha dato una buona resa, il cjamp al à dât une buine rese o ancje al à reonât
    • un investimento di scarsa resa, un invistiment di pocje rese
    3b
    s.f. [CO] (tal lengaç de critiche, risultât artistic) rese, altr.trad. risultât
    • la traduzione ha conservato un'ottima resa poetica, la traduzion e à tignût une rese poetiche otime
    4a
    s.f. [TS] tecn. (cuantitât di prodot che si pues vê di un ciert procès di produzion) rese, rindiment, altr.trad. risultât
    4b
    s.f. [TS] chim. (rapuart tra la cuantitât di prodot jessude di un procès di produzion industriâl e chê teoriche calcolade sui dâts stechiometrics) rese, rindiment
    5
    s.f. [TS] agr. (rapuart tra la produtivitât di une culture e la sô resistence aes situazions ambientâls contrariis) rindiment, altr.trad. rese