Dizionari Talian Furlan

petulante adi., s.m. e f.

  1. 1a
    adi., s.m. e f. [CO] (che al à une ande insistente) petulant, rebec, peolot, intrigôs, altr.trad. ardît, bibiôs, critichin, disgrât, dispetôs, fastidiôs, fetôs, grivi, impertinent, indurant, inframetent, insistent, insurît, invadent, lambicant, ledrôs, mufôs, mussichin, noiôs, osteôs, peolon, pevarin, pitime, rebechin, restîf, safar, safaron, stufôs, tegnôs, tenticul
    • è un ragazzo sciocco e petulante, al è un frutat stupit e petulant
    • non sopporta quella petulante, nol sopuarte chê rebeche
    1b
    adi. [CO] (che al manifeste impertinence e arogance) petulant, rebec
    2
    adi. [BU] fig., scherç. (di part dal cuarp, di dimensions grandis) , altr.trad. prominent
    • ha un naso petulante, al à un nâs che al poche fûr ben e no mâl