Dizionari Talian Furlan

orlatura s.f.

  1. 1
    s.f. [CO] (il meti, il fâ un ôr e il so risultât) orladure, ôr, pletine, altr.trad. plete
    • un'asola con l'orlatura ben rifinita, une asule cul ôr fat pulît
    2
    s.f. [TS] arm. (il sierâ lis cartatucjis pleant la bande parsore suntun discut) orladure