Dizionari Talian Furlan

oratore s.m.

  1. 1
    s.m. [AU] (cui che al pratiche la art oratorie e che al è une vore brâf tal fevelâ in public) oratôr
    • gli oratori dell'antichità, i oratôrs de antichitât
    (cui che al fâs un discors denant di une assemblee) oratôr, feveladôr, cjacaradôr
    • l'oratore ha ceduto la parola al presidente, l'oratôr i à tornât la peraule al president
    2
    s.m. [TS] stor. (a Florence dal XIV al XVII sec., ambassadôr mandât li di un sovran par rapresentâ la citât) oratôr