Dizionari Talian Furlan

noia s.f.

  1. 1
    s.f. [FO] (sintiment di malcuietece e fastidi, par vie des azions tornadis a fâ plui voltis, de mancjance di straviaments, dal ozi o de malinconie) stufe, noie, altr.trad. cagnate, grîs, grisum, mufe, sfisie, sglonfe, tedie
    • la noia uccide la fantasia, la noie e cope la fantasie
    • che noia!, ce stufe!
    (sensazion di malcuietece e fastidi concret par alc o par cdn.) stufe, sglonfe, altr.trad. cagnate, mufe, noie, tedie
    • avere a noia i musei, vê une sglonfe dai museus
    • venire a noia, fâ vignî sù une stufe o ancje stâ su la anime
    2a
    s.f. [FO] (berdei, fastidi) intric, altr.trad. berdei, fastidi, gredei, impaç, lambic, naine, noie, probleme, secjade, stufeç, travai
    • lo sai che non voglio noie, tu sâs che no vuei intrics
    (di machinis e motôrs, probleme) fastidi, altr.trad. lambic, naine, probleme, rogne
    • la mia auto non mi hai mai dato noie, la mê machine no mi à mai dât fastidis
    2b
    s.f. [FO] (ce o cui che al fâs vignî la sensazion de noie) pitime, stufe, noie, altr.trad. barbe, mortori, secjade, sfiniment, sglonfe, solfe, tedie
    • quell'uomo è una noia mortale, chel om al è une noie di murî
    3
    s.f. [TS] filos. (intal esistenzialisim, cundizion dal sogjet di indiference e distance pes robis de realtât, cjapadis dutun, e dal no sens de esistence umane) tedie
    4
    s.f. [TS] let. (vt. enueg)