Dizionari Talian Furlan

moneta s.f.

  1. 1
    s.f. [AU] (piçule medaie doprade par paiâ e metude fûr di une autoritât che indi stabilìs pês e valôr) monede, altr.trad. bêç
    • una collezione di monete antiche, une racuelte di monedis antighis
    (nomencl.)
    • moneta da 50 lire, cincuantin
    • moneta da dieci soldi, dadîs
    • moneta da otto soldi, davot
    2
    s.f. [TS] econ. (mieç par paiâ fat di une marcjanzie che e dure e che si pues fâ circolâ, daûr i timps storics e i paîs) monede, solt
    3
    s.f. [CO, TS] econ. (valude doprade intun stât) monede
    • la lira era la moneta italiana, la lire e jere la monede taliane
    4a
    s.f. [TS] econ., fin. (complès dai credits, dipuesits in bancje, titui di credit che a fasin la licuiditât di un stât, e a puedin sei trasmudâts in bêçs) monede
    4b
    s.f. [TS] econ., fin. (in macroeconomie, complès des cjartis, dai minûts e dai dipuesits sui conts corints) monede
    5
    s.f. [TS] sport (intes corsis dai cjavai, premi in pali par une corse) monede