Dizionari Talian Furlan

misericordia s.f.

  1. 1
    s.f. [AU] (sintiment di dûl e compassion che al sburte a judâ o a perdonâ) misericordie, altr.trad. clemence, dûl, pietât
    • ha un cuore capace di sentire misericordia, al à un cûr bon di sintî misericordie
    (fevelant di Diu) misericordie, altr.trad. clemence, dûl, pietât
    • sperare nella misericordia divina, sperâ te misericordie divine
    fam. (jutori miracolôs impussibil tal concret)
    • aspetta la misericordia del Signore e non fa niente, al spiete la vignude dal Signôr e nol fâs nuie
    2
    s.f. [AU] (cun valôr inter.) joisus, altr.trad. misericordie
    • misericordia, che disordine!, joisus, ce davoi!
    3
    s.f. [CO] (cun iniz. maiusc., istitût toscan fondât par assisti malâts e ferîts e par soterâ i muarts) Misericordia
    • a Siena c'è la Misericordia, a Siene al è l'istitût Misericordia
    (la sede di chel istitût) Misericordia
    • ci troviamo davanti alla Misericordia, si cjatìn denant de Misericordia
    4
    s.f. [TS] stor. (vie pe Ete di Mieç e tal Rinassiment, pugnâl cu la lame lungje e fine doprât par copâ l'aversari za ferît) misericordie
    5
    s.f. [TS] arch. (piçul ripoi logât tai côrs gotics) misericordie