Dizionari Talian Furlan

martora s.f.

  1. 1a
    s.f. [TS] zool.com. (mamifar piçul carnivar dal gjenar Martes, lat.sient. Martes martes, cul cuarp lunc e sec, code lungje, cjâf piçul, muse a ponte e pelice preseade che al vîf tes forestis de Europe dal Nord e in Asie) martar
    • la martora è più grande della faina, il martar al è plui grant de faìne
    1b
    s.f. [CO] (la pelice di chel animâl) martar
    • un collo di martora, un dacuel di martar
    2
    s.f. [TS] zool. (mamifar dal gjenar Martes, lat.sient. Martes martes) martes
    (cu la iniz. maiusc., gjenar de famee dai Mustelidis) Martes