Dizionari Talian Furlan

levare s.m., v.tr.

  1. 1a
    v.tr. [FO] (tirâ sù alc plui in alt, viers l'alt) jevâ sù, alçâ, altr.trad. tirâ sù
    • non è capace di levare quel sacco, nol è bon di alçâ o ancje di jevâ sù chel sac
    1b
    v.tr. [FO] (tignî sù e traspuartâ une cjame) puartâ, alçâ sù, alçâ
    • ha levato lui questi pesi fin qua, al à puartât o ancje alçât sù lui chescj pês fin chi
    2a
    v.tr. [FO] (indreçâ viers l'alt) alçâ sù, jevâ sù, alçâ, jevâ, altr.trad. indreçâ
    • levò le braccia al cielo, al jevà sù i braçs al cîl
    2b
    v.tr. [CO] (mandâ pinsîrs di ringraciament o preiere inviers di Diu o di cui che si imagjine in cîl) alçâ, jevâ, indreçâ
    • levate il pensiero al cielo, indreçait il pinsîr a Diu
    (pronunziâ lauts e preieris) alçâ, jevâ, indreçâ
    2c
    v.tr. [CO] (fâ lagnancis o protestis) , jevâ sù
    • la classe ha levato lamentele, la classe e à fatis o ancje jevadis sù lagnancis
    3
    v.tr. [TS] venat. (fâ vignî fûr la paisse) jevâ sù, burî
    4a
    v.tr. [FO] (tirâ fûr alc di dulà che al è) gjavâ, gjavâ fûr, altr.trad. eliminâ, gjavâ vie, puartâ vie, tirâ fûr, tirâ vie
    • levare le scarpe, gjavâ fûr lis scarpis
    • levami questa spina, gjavimi cheste spine
    4b
    v.tr. [FO] (tirâ fûr alc di dulà che al è ben plantât) gjavâ fûr, gjavâ vie, tirâ fûr, tirâ vie, altr.trad. sbregâ vie
    • levare un dente, gjavâ un dint
  2. 1a
    s.m. [CO] (dome intal sing., il vignî sù pal cîl di un astri) jevâ
    • il levare della luna, il jevâ de lune
    1b
    s.m. [CO] (dome intal sing., moment de zornade cuant che al jeve un astri sore dal orizont) jevâ, cricâ
    • al levar del sole, cul jevâ dal soreli o ancje cul cricâ dì
    2
    s.m. [TS] mus. (dome intal sing., frazion debile di une batude musicâl) jevâ
    • si comincia in levare e non in battere, si scomence in jevâ e no in bati