Dizionari Talian Furlan

ingenuo adi., s.m.

  1. 1
    adi. [AU] (di cdn., cence malizie, inocent) ingjenui, cjandit, altr.trad. biadin, credençon, inocent
    • un ragazzo ingenuo e senza sospetti, un fantat cjandit e cence suspiets
    (pôc svelt, pôc sveât) biât, altr.trad. imbeverât, inespert, malespert
    • è un uomo ingenuo che si fa imbrogliare sempre, al è un biât di om che si fâs imbroiâ simpri
    2
    adi. [AU] (di alc, che al pant ingjenuitât) ingjenui, cjandit, altr.trad. inocent
    • faceva delle domande ingenue, e faseve domandis cjandidis
    3
    s.m. [AU] (persone cence malizie) ingjenui, cjandit, altr.trad. biadin, biât, credençon, sempliç, sempliçon
    • non bisogna approfittarsi degli ingenui, no si à di profitâsi dai ingjenuis
    • non fare l'ingenuo con me, no stâ a fâ il cjandit cun me