Dizionari Talian Furlan

inferire v.tr.

  1. 1
    v.tr. [CO] (dâ un colp cun fuarce e sim.) , altr.trad. molâ, petâ, tirâ
    • l'assassino ha inferto quattro coltellate alla vittima, il sassin al à dât cuatri curtissadis ae vitime
    2
    v.tr. [CO] fig. (provocâ un efiet, massime negatîf) , , causâ, causionâ, procurâ, altr.trad. produsi, puartâ
    • la crescita della valuta ha inferto un certo danno alle esportazioni, la cressite de valude e à fat un ciert dam aes esportazions
    3
    v.tr. [CO] (puartâ provis, argoments) dedusi, capî, gjavâ, altr.trad. argomentâ, derivâ, desumi, prossumâ
    • da diverse testimonianze si inferisce la innocenza dell'imputato, di plui testemoneancis si capìs la inocence dal imputât
    4
    v.tr. [TS] mar. (inserî, fissâ un cabli di rinfuarç, di manovre e sim. intun lozament adat) peâ, fissâ, tacâ
    (fissâ une bandiere al so peant) peâ, fissâ, tacâ
    (fissâ lis velis tes vuidis dal lôr arbul) peâ, fissâ, tacâ
    5
    v.tr. [OB] (vê un ciert significât) volê dî, altr.trad. significâ