Dizionari Talian Furlan

imbrunire s.m., v.intr.

  1. 1a
    v.intr. [CO] (di alc, massime dal cîl, deventâ scûr dopo lât a mont il soreli) scurî, scurîsi, altr.trad. imbrunî
    (impers., vignî gnot) scurî, vignî scûr, altr.trad. imbrunî, scurîsi
    • è tardi, ormai imbrunisce, al è tart, aromai al ven scûr
    1b
    s.m. [CO] (dome sing., il moment dal lâ jù dal soreli, cuant che al ven scûr) imbrunî, scûr, altr.trad. gnot, sere
    • torna a casa prima dell'imbrunire, viôt di tornâ a cjase prime dal imbrunî o ancje prime di scûr