Selezione dizionari:

Dizionari Talian Furlan

frenare v.intr., v.tr.

  1. 1
    v.tr. [AU] (sbassâ la velocitât spec. di une machine o di un altri traspuart o diminuî in progression la velocitât fin a blocâ il moviment) frenâ, morestâ, sierâ, altr.trad. contignî, slaifâ
    • il macchinista frenò il treno, il machinist al frenà il tren
    • frena!, frene!
    2a
    v.intr. [AU] (meti in azion il fren) frenâ
    • frenare a un incrocio, frenâ a une crosere
    • se vedi un ostacolo, frena immediatamente, se tu viodis un ostacul frene dal moment
    2b
    v.intr. [AU] (rispuindi ae azion dai frens) frenâ
    • la tua auto non frena bene sul bagnato, la tô machine no frene ben cuant che al è bagnât
    3a
    v.tr. [AU] fig. (cirî di fermâ il sparniçâsi di un fenomen) contignî, blocâ, frenâ, contrastâ, altr.trad. aviersâ, fermâ, imbrenâ, sbassâ, scoragjâ
    • frenare la discesa della borsa, contignî o ancje contrastâ la borse che e cole
    • frenare il fenomeno della disoccupazione, blocâ o ancje imbrenâ il fenomen de disocupazion
    3b
    v.tr. [AU] fig. (cirî di stratignî) contignî, tignî indaûr, altr.trad. cidinâ, cjastiâ, costumâ, dissiplinâ, distudâ, fermâ, intardâ, misurâ, moderâ, mugnestrâ, regolâ, reprimi, scjafoiâ, sereâ, somerzi, stratignî, svuarbâ, tignî, tignî a brene, tignî in stangje, tignî sot, umiliâ
    • frenare un sentimento, tignî indaûr un sintiment