Dizionari Talian Furlan

fiaccare v.tr.

  1. 1
    v.tr. [CO] (gjavâ lis energjiis fisichis o morâls) butâ jù, stracâ, butâ a tiere, scanâ, sfinî, abati, discunî, distemperâ, cuacjâ, altr.trad. debilî, deprimi, esaurî, lisimâ, rompi la schene, sfibrâ, sgnervâ, spacâ la schene
    • il dolore lo fiacca, il dolôr lu sfinìs o ancje lu bute a tiere o ancje lu strache
    • il lavoro le ha fiaccato le braccia, il lavôr i à stracât i braçs
    2
    v.tr. [CO] (rompi alc pleantlu) rompi, petâ
    • la grandine ha fiaccato la piante, la tampieste e à petât la plante