Dizionari Talian Furlan

fatica s.f.

  1. 1a
    s.f. [FO] (sfuarç fisic o inteletuâl che al scane) fature, fadie, strache, altr.trad. cefâ, dafâ, impegn, lavôr, lavoranzie, lavorîr, strussie, travai, vore
    • tollera lunghe fatiche, al sopuarte lungjis fadiis
    • non teme la fatica, nol à pôre de strache
    1b
    s.f. [FO] (strache) fature, fadie, strussie, altr.trad. cuete, scuniment, sflacjerie, strache, strachece, stracherie, strachetât, stracure
    • sono morto di fatica, o soi muart di fadie
    • piegato dalla fatica, scanât pe strussie
    2
    s.f. [FO] (cefâ, vore che e domande sfuarç fisic e inteletuâl) fadie, fature, altr.trad. lavôr, opare, travai, vore
    • le fatiche del lavoro in fabbrica, lis faturis de vore in fabriche
    3
    s.f. [FO] fig. (dificoltât, stente) fadie, fature, vite, altr.trad. dificoltât, grop, stente, strussie
    • che fatica convincerlo, ce fadie a persuadilu
    • oggi si fa fatica a trovare lavoro, ore presint si fâs fature o ancje a son vitis o ancje e je dure a cjatâ lavôr
    4
    s.f. [TS] tecn. (cundizion di un materiâl sometût a une cjame o a un sfuarç sprolungjâts, che al à di rezi in gracie de sô tignince) fadie, altr.trad. sfuarç
    5
    s.f. [TS] med. (cundizion patologjiche marcade dal mudâ de rese dal organisim o di un so orghin sometût a esercizi masse sprolungjât) fadie
    6
    s.f. [TS] agr. (cundizion di scuniment di un teren doprât par agns par chê stesse culture) strachetât