Dizionari Talian Furlan

esponente p.pres., s.m., s.m. e f.

  1. 1
    p.pres. [CO] (vt. esporre)
    2
    s.m. e f. [CO] (personaç che al rapresente un grup, un partît e sim.) esponent, rapresentant
    • l'esponente più importante del romanticismo tedesco, l'esponent plui impuartant dal romanticisim todesc
    • esponente sindacale, esponent o ancje rapresentant sindicâl
    3
    s.m. e f. [TS] burocr. (vt. istante2)
    4
    s.m. [TS] mat. (intune potence, numar o simbul metût in alt a diestre de base che e indiche cetantis voltis che la base e à di sei moltiplicade par se stesse) esponent, altr.trad. apiç
    5
    s.m. [TS] tipogr. (segn intun cuarp minôr che al è stampât sore de rie, spec. a diestre di un caratar) esponent, altr.trad. apiç
    6
    s.m. [TS] ling. (vt. lemma1)
    (te terminologjie di M.A.K. Halliday, manifestazion di une categorie gramaticâl astrate) esponent