Dizionari Talian Furlan

epigono s.m.

  1. 1
    s.m. [CO] (cui che al imite cdn.) seguaç, epigon, altr.trad. arlêf, dissepul, imitadôr, scuelâr
    (spec., di artist, scritôr, filosof e sim. che al imite, par solit cence origjinalitât, un predecessôr nomenât) imitadôr, seguaç, dissepul, epigon, altr.trad. arlêf, scuelâr
    • gli epigoni di Zorutti, i imitadôrs di Çorut
    2
    s.m. [BU] (che al è dissendent) sucessôr, erêt, epigon, altr.trad. dissendent
    3
    s.m. [TS] mitol. (tal pl., i fîs dai siet princips che a son muarts bataiant sot des muris di Tebe) epigon