Selezione dizionari:

Dizionari Talian Furlan

energia s.f.

  1. 1a
    s.f. [FO] (fuarce fisiche) energjie, fuarce, vigôr, altr.trad. gnerf, possance, potence, prestance, snait
    • lavorare con energia, lavorâ cun energjie
    (spec. tal pl.) fuarce, energjie, altr.trad. gnerf, possance, potence, prestance, snait
    • non avere più energie, no vê plui fuarcis
    • avere tante energie, vê tantis energjiis
    (il jessi vivarôs) energjie, vivôr, vite, morbin, altr.trad. estri, grinte, morbeç, snait, uce, vigôr, vitalitât
    • essere pieno di energia, jessi plen di morbin o ancje di vivôr
    1b
    s.f. [FO] (decision, fermece di caratar) energjie, vigôr, gnerf, altr.trad. bugade, buride, decision, determinazion, empit, fermece, fogôr, fuarce, pols, risoluzion, snait, tignince, viamence, vivôr, voie
    • difendere un'idea con energia, difindi une idee cun energjie
    (di alc, capacitât di imponisi) mani, determinazion, gnerf, altr.trad. energjie, vigôr
    • una tattica priva di energia, une tatiche cence mani
    1c
    s.f. [FO] (di un stîl leterari o artistic che al cjape, che al à tant efiet) energjie, gnerf, fuarce, altr.trad. estri, morbeç, morbin, uce, vigôr, vite, vivôr
    • uno stile che ha energia, un stîl che al à energjie o ancje gnerf
    2
    s.f. [CO] (tal pl., grup di personis consideradis pe lôr produtivitât e influence) energjie, vivôr, altr.trad. bugade, buride, empit, fogôr, fuarce, gnerf, viamence, vigôr
    • contare sulle energie promettenti, contâ su lis energjiis di miôr vignude
    3
    s.f. [TS] filos. (te filos. aristoteliche, il principi de forme, dal at, in oposizion ae potence, ae materie) energjie
    (tal pinsîr li Leibniz, la fuarce interne ae monade) energjie
    4
    s.f. [TS] fis. (grandece fisiche che e misure il lavôr che un sisteme al pues davuelzi e che e à la dimension dal prodot de fuarce pe lungjece) energjie
    5
    s.f. [TS] chim. (te sience de alimentazion, la cuantitât potenziâl di energjie termiche contignude intun aliment) energjie