Dizionari Talian Furlan

distaccare v.tr.

  1. 1
    v.tr. [AU] (dividi ce che al è tacât) distacâ, altr.trad. disbletâ, dispicjâ, disseparâ, diszontâ, dividi, stacâ
    • distaccare il cerotto dalla ferita, distacâ il cerot de feride
    2
    v.tr. [AU] fig. (dislontanâ di ce che si à interès) distacâ, altr.trad. disclaudâ, dislontanâ, dividi
    • non si riesce a distaccarlo dal computer, no si rive adore di distacâlu dal ordenadôr
    distacâ, altr.trad. disafezionâ, disamorâ, discjoli, dislontanâ, disviâ
    • il cattivo rapporto col padre lo ha distaccato dalla famiglia, il brut rapuart cun so pari lu à distacât de famee
    3
    v.tr. [TS] milit. (mandâ in distacament) distacâ, altr.trad. destinâ, meti, plaçâ, trasferî
    • la compagnia fu distaccata presso il confine, la compagnie le distacarin li dal confin
    [CO, TS] burocr. (mandâ cdn. a un servizi particolâr) distacâ, altr.trad. dedicâ, destinâ, meti, plaçâ, trasferî
    • l'hanno distaccata presso un nuovo dipartimento, le àn distacade alì di un dipartiment gnûf
    4
    v.tr. [CO] (intes garis sportivis, vinci cun vantaç) distacâ, altr.trad. dislontanâ, lassâ indaûr
    • ha distaccato il gruppo sull'ultima salita, al à distacât il grup su la ultime rive