Dizionari Talian Furlan

disperditore adi., s.m.

  1. 1
    adi., s.m. [BU] (che, cui che al dispiert, che al disfante) dissipadôr, dispierdidôr, altr.trad. disfantadôr, dissipon, drececjasis, stranfon
    • il figlio è stato il disperditore dei beni di famiglia, il fi al è stât il dissipadôr dai bens di famee