Dizionari Talian Furlan

disonesto adi.

  1. 1
    adi. [AD] (che al pant mancjance di onestât) disonest, altr.trad. bastart, corot, cragnôs, disleâl, galiot, imbroiadôr, sporc
    • un'accusa falsa e disonesta, une acuse false e disoneste
    (adi., s.m., di cui, cui che nol è ni onest ni just) disonest, altr.trad. bastart, corot, cragnôs, disleâl, galiot, imbroiadôr, malintindût, pôc di sest, sporc
    • è un disonesto e un ipocrita, al è un disonest e un ipocrit
    2
    adi. [CO] (che al va cuintri dal pudôr comun) imorâl, vergognôs, disonest, altr.trad. buzaron, disfaçât
    • il suo comportamento disonesto gettava disonore su tutta la famiglia, il sô puartament vergognôs al butave disonôr su dute la famee