Dizionari Talian Furlan

dettare v.tr.

  1. 1
    v.tr. [AU] (pronunziâ planc, clâr e net ce che un al à di scrivi) detâ
    • il professore aveva appena finito di dettare i titoli del compito in classe, il professôr al veve juste finît di detâ i titui dal compit in classe
    2
    v.tr. [AU] (imponi) detâ, altr.trad. decidi, fissâ, imponi
    • i vincitori dettarono le condizioni della pace, i vincidôrs a detarin lis cundizions de pâs
    3
    v.tr. [AU] fig. (conseâ) detâ, , altr.trad. butâ, conseâ, cuziâ, imbocjâ, inspirâ
    • seguo sempre ciò che mi detta l'istinto, o voi simpri daûr a ce che mi dîs l'istint