Dizionari Talian Furlan

destino s.m.

  1. 1a
    s.m. [FO] (il davuelzisi dai fats indipendent de volontât e de azion dal om) destin, altr.trad. câs, fatalitât, providence, sorte, venture
    • rassegnarsi al proprio destino, rassegnâsi al so destin
    • il destino ha deciso per loro, il destin al à decidût par lôr
    (impers., ce che no si scjampe) destin
    • era destino che dovesse finire così, al jere destin che e ves di lâ a finîle cussì
    1b
    s.m. [CO] (tal pl., fats dal avignî, sorte) destin, altr.trad. avignî, futûr
    • i destini dell'umanità, il destin de umanitât