Dizionari Talian Furlan

destare v.tr.

  1. 1
    v.tr. [AU] (fâ che cui che al duar si svei) dismovi, disveâ, altr.trad. dessedâ, discjantâ, disdurmidî, dissumiâ, scjalterî, sveâ, sveuçâ
    • lo destò un rumore sospetto, lu disveà un rumôr suspiet
    (tai prov. e det.) sveâ, altr.trad. dessedâ, discjantâ, disdurmidî, dismovi, dissumiâ, disveâ, scjalterî, sveuçâ
    • non destare il can che dorme, no stâ a sveâ il cjan che al duar o ancje no stâ a pestâi la code al madrac
    2
    v.tr. [AU] fig. (scjassâ, pocâ, stuzigâ) dismovi, disveâ, sveâ, altr.trad. comovi, cuziâ, dessedâ, discjantâ, disdurmidî, ecitâ, indulinciâ, ingropâ, ingusî, movi, pocâ, scjaldâ, scjassâ, scossâ, stiçâ, stomblâ, stuzigâ, uçâ
    • la campagna informativa ha destato le coscienze della gente, la campagne informative e à dismot lis cussiencis de int
    3
    v.tr. [AU] (tiziâ, fâ nassi, produsi) stiçâ, , dismovi, altr.trad. discjadenâ, disveâ, ecitâ, fâ nassi, fâ sù, produsi, promovi, scjaldâ, tiziâ
    • destare meraviglia, fâ maravee
    • il fatto ha destato la curiosità della gente, il fat al à stiçât la curiositât de int
    (produsi, causionâ) stiçâ, , tirâ sù, dismovi, altr.trad. causionâ, discjadenâ, disveâ, fa sù, produsi, provocâ
    • hanno destato una gran confusione, a àn tirât sù une grande balfuerie