Dizionari Talian Furlan

delinquente p.pres., s.f., s.m.

  1. 1
    p.pres. [FO] (vt. delinquere)
    2
    s.f., s.m. [TS] dir. (cui che al à fat alc cuintri de leç che lu considere delit) delincuent
    [FO] (cui che al fâs azions criminosis o no ametudis) delincuent, altr.trad. bandît, criminâl, galere, malvivent, manigolt, sassin
    • una banda di delinquenti, une bande di delincuents
    3
    s.f., s.m. [FO] (persone triste) delincuent, manigolt, altr.trad. baron, canaie, cjamoie, criminâl, ferabut, forcje, fotût, galere, galiot, lazar, ligjere, ludro, malintindût, rem di galere, ribalt, salabrac, smafar
    • si comporta come un delinquente, al à la ande di un delincuent
    fam., scherç. (furbon) birbant, delincuent, altr.trad. lazaron, ligjere, maçât
    • quel bambino è un vero delinquente, chel frut al è pardabon un delincuent