Dizionari Talian Furlan

compiacente adi., p.pres.

  1. 1
    p.pres. [CO] (vt. compiacere)
    2a
    adi. [CO] (che al è viert a sodisfâ lis dibisugnis di cdn. altri) complasent, altr.trad. adatevul, conciliant, mugnestri, tenar
    2b
    adi. [CO] (che al fâs plasês cuintri de legalitât o de decence) complasent
    • un ispettore compiacente non ha denunciato l'abuso, un ispetôr complasent nol à denunziât l'abûs