Dizionari Talian Furlan

chiaro adi., av., s.m.

  1. 1a
    adi. [FO] (lusorôs, slusint) clâr, altr.trad. iluminât, inlusorât, lusint, lusorôs, sflandorôs, slusint
    • luce chiara, lûs clare
    (plen di lûs) clâr, altr.trad. iluminât, inlusorât, lusint, lusorôs, sflandorôs, slusint
    • un tinello molto chiaro, un tinel une vore clâr
    1b
    adi. [FO] (di timp, cîl, aiar, seren) clâr, altr.trad. limpi, lindul, net, seren
    • cielo chiaro, cîl clâr
    • una bella mattinata chiara, une biele matine clare
    1c
    adi. [FO] (di aghe o altri licuit, limpi) clâr, altr.trad. limpi, lindul
    • un bel bicchiere di acqua chiara e fresca, une biele tace di aghe clare e frescje
    • olio chiaro, vueli clâr
    • miele chiaro, mîl clare
    2a
    adi. [FO] (di colôr, lizêr, pôc vîf) clâr, altr.trad. palit, smamît, smavît, smuart
    • giallo chiaro, zâl clâr
    • grigio chiaro, grîs clâr
    (che al à colôr lizêr, pôc vîf) clâr, altr.trad. palit, smamît, smavît, smuart
    • una giacca chiara, une gjachete clare
    2b
    adi. [FO] (di colôr pôc intens, spec. in confront di tonalitâts plui scuris) clâr
    • occhi chiari, voi clârs
    • barba chiara, barbe clare
    • birra chiara, bire clare
    3
    adi. [FO] (famôs) lusorôs, altr.trad. cognossût, famôs, ilustri, innomenât
    • un chiaro protagonista della nostra storia, un protagonist lusorôs de nestre storie
    4a
    adi. [FO] (che al è facil di capî, palês) clâr, altr.trad. evident, facil, ladin, palês, plan
    • parole chiare, peraulis claris
    • la soluzione del problema è chiara a tutti, la soluzion dal probleme e je clare par ducj
    4b
    adi. [FO] (di cdn., che al fevele in mût facil di capî) clâr
    • il professore è stato molto chiaro, il professôr al è stât une vore clâr
    4c
    adi. [FO] fig. (che al pant scletece, onestât) clâr, altr.trad. franc, ladin, leâl, onest, sclet, viert
    • uno sguardo chiaro e sicuro, une cjalade clare e sigure
    (in ûs impers.) clâr
    • è chiaro che il compito sarà difficile, al è clâr che il compit al sarà dificil
    • sia chiaro che non voglio problemi, che al sedi clâr che no vuei problemis
    (tes rispuestis, tant che afermazion) sigûr, clâr
    • "Hai riposato abbastanza?" "Chiaro!", "Âstu polsât avonde?" "Sigûr!"
    5
    adi. [FO] (che si viôt, che si sint ben) clâr, altr.trad. net
    • avere una voce chiara, vê une vôs clare
    6a
    adi. [FO] (net, just) clâr, altr.trad. net
    • ho le idee ben chiare su come andrà a finire, o ai lis ideis bielis claris su cemût che e larà a finîle
    6b
    adi. [FO] (ciert, sigûr) clâr, altr.trad. ciert, net, palês, sigûr
    • dammi una risposta chiara, dami une rispueste clare
    7
    adi. [FO] (determinât) clâr, altr.trad. determinât, palês
    • avere la chiara intenzione di guadagnare, vê la clare intenzion di vuadagnâ
    8
    adi. [TS] mar. (massime di cuarde o di cjadene, che no àn intops) clâr, libar
    9
    adi. [TS] tipogr. (caratar cui elements verticâi une vore fins) clâr
    10
    adi. [TS] fon. (no com., vt. anteriore)
  2. 1
    s.m. [FO] (lûs, lûs dal soreli) clâr, altr.trad. , lûs, lusôr, soreli
    • andiamo al chiaro per leggere meglio, anìn tal clâr par lei miôr
    • andare a dormire quando è ancora chiaro, lâ a durmî che al è ancjemò clâr
    2
    s.m. [FO] (colôr lizêr, pôc vîf) clâr
    • vestirsi di chiaro, vistîsi di clâr
    3
    s.m. [CO] (spec. tal pl., lis parts plui claris di un dissen, cuadri e v.i.) clâr
    • in questa stampa i chiari prevalgono sugli scuri, in cheste stampe i clârs a prevalin sui scûrs
  3. 1
    av. [FO] (in mût distint) clâr, altr.trad. net
    • vedere chiaro, viodi clâr
    2
    av. [FO] (che si capìs ben) clâr, a clâr, altr.trad. viert
    • scrivere chiaro i risultati di un'esperienza, scrivi a clâr i risultâts di une esperience
    3
    av. [FO] (cun scletece) clâr, a clâr, a palês, altr.trad. biel sclet, franc, ladin, net, sclet
    • parlami chiaro e dimmi cosa pensi, fevelimi a clâr e disimi ce che tu pensis