Dizionari Talian Furlan

candore s.m.

  1. 1
    s.m. [CO] (proprietât dal colôr blanc une vore pûr) cjandidece, altr.trad. blancôr
    • il candore della neve, la cjandidece de nêf
    2
    s.m. [CO] fig. (disposizion credençone di cui che nol pense mâl e che al pues jessi imbroiât) cjandidece, altr.trad. ingjenuitât, inocence
    • il candore dei bambini, la cjandidece dai fruts